La vía de la Plata

Aquesta vía apertany a l’època romana imperial, al periode denominat Protohistòria. Es desconeix el seu origen històric però es creu que antigament hi havien contactes comercial amb el oest hispà, a través de diversos restos arquelògics torbats, per una ruta que actualmente es diu ‘Vía del Estaño’ per que dicen que per ella circulava una bona part d’estany en la peninsula Ibérica.
La Vía de la Plata és una antiga vía de comunicación que atraversa de sur a nord la part oest d’Espanya, des de Mérida fins Astorga. Actualment la Vía de la Plata és una de les principals vies de comunicació que componen la part occidental espanyola, uneix Gijón y Sevilla per una autopista N-630.
Per avui, s’ha convertit en una vía turística-cultural, que va des de Sevilla fins Gijón per l’est y fins Santiago de Compostela por l’oest.
No obstant aquestes dades, els document romans que s’han conservat dicen que aquesta vía anava exclusivamente des de Emerita Augustea (Mérida) y Austriaca Augustea (Astorga).
En época romana, la vía es va mantener com un eix fundamental de les comunicacions, durant la conquista y durant l’època imperial. En el seu camí atraversava diversos poblets com Norba Caesarina (Cáceres); Salmantica (Salamanca) o Brigaecium ( Benavente).
La vía de la Plata, mai es va fer servir per al comerç d’argent, el sue nom es deu a una confusió fonetica per part dels andalusos, que la van denominar ‘Al-balat’.
Pel que fa la composición cal dir que els romans construien les seves vies amb pedra (lapides), utilitzaven la medida del ‘peu’, no fien servir els metres o kilòmetres.
La vía de la Plata va anar evolucionant al llarg dels segles, d’acord a la conquista cristiana de la península, s’ha fet servir de camí per a les peregrinacions amb direcció a Santiago de Compostela, cosa que encara es manté, al llarg dels segles a sigut una fomanametal vía de comunicació y tránsit.

Treball realitzar per Nina Mnajon
2008-2009