Barcino

L'any 218 Ac, els romans havien arribat a la peninsula iberica.

En el seu camí cap el sud entren en contacte amb les tribus d’ibers.

A la plana, entre collserola i el mar, vivien els laietans, que ocupaven els turons.

El poblat més gran era laie, que es trovaba a prop de Montjuic i d’un port comercial anomenat el Morrot.

Durant el regnat d’August, va manar construir una variant de la via Augusta i un nou mecanisme a l¡’interior per potenciar l’eix del Rubricatus flumen i del Iberus Flumen.

Dins d’aquests fets es funda la ciutat de Barcino al segle I la cual seguia el model dels campaments militars de l’època.

Aquest es va fundar a un petit turó d’uns 12 metres, en l’època medieval, va ser nomenat Mons Taber i a banda i banda pasaven la riera de la rambla i san joan. La zona, quedava limitada per dos deltes el Besos i el llobregat que travessaven la serralada del litoral.

La ciutat es trovaba enmurallada, era una ciutat petita.

A part de tots els carrers que es trovaben a la ciutat n’hi havian dos que travessaven la ciutat de banda a banda: el cardo i el decumanus maximus.

També es trovaba un carrer bastant especial anomenat intervallum, que envoltava tota la ciutat, com la muralla.

Barcino estaba molt be comunicada.

Els territoris d’aquesta ciutat arribaven fins a Martorell.

A la construcció de les muralles es poden distinguir dos fases:

1-La funció de la muralla era marcar els limits de la ciutat, i no per defensar-se dels atacs, per això no es van construir molt fortes ni molt altes ni amb molt bons materials.

Pero més endavant (SIII-IV) van tenir que fortificar-les rapidament ja que van arribar invasors franco-alemanys. També van construir torres de vigilancia.

Van utilizar tota mena de restes arqueológiques, monuments funeraris, columnes etc..per fer d’aquesta muralla més resistent.

Fins que el rei Jaume no va manar construir-ne un altre peruqe la ciutat havia crescut, aquesta va durar.

La muralla estava composta per 4 portes i torres de defensa i anava:

Plaça Nova-Call, Call-Regomir, Regomir-Plaça del ángel, plaça de l’agel-avinyó, plaça de l’ángel-plaça nova.

On es creuaven els dos carrers principals del Barcino, es trovaba el forum (actual plaça san jaume) el centre religios, comercial ,economic, administratiu i social de la ciutat.

Era on es trovaba en temple( dedicat a August), la basílica on es feien judicis i negocis i la Cúria, tots públics.

Actualment,del temple només es poden observar 4 columnes i una part del podium, les restes de la basílica es troben sota la catedral actual i els de la Cúria sota el Saló de Cent a l’ajuntament.

Les termes eren situades a l’actual plaça san Miquel i només en queden alguns mosaics.

Del teatre només san trobat alguns frisos i baixos relleus, aquest es trovaba dins de la ciutat.

L’anfiteatre es trovaba al costat del mercat de la Boqueria i era fora de la ciutat.

N’hi havia dos aqueductes que feien arribar l’aigua a la ciutat desde la muntanya de collserola avui només en queden dos arcs a la Plaça Nova.

S’han trobat dues viles una a la plaça de la catedral i l’altre al turó de la Rovira.

Del govern de la ciutat, es pot dir que era igual que les altres colònies,també iguals a la de Roma.

L’ordo barcinonensiun era l’encarregat de les obres, d’aixecar estátues, cobrar impostos, fer el cens i escollir els edils (s’encarregaven de les obres publiques, mercats i vigilancia de la ciutat) i els duumviri ((magistrats de més categoría)

Els homes més nobles de la ciutat eren els que s’ocupaven d’aquests càrrecs i només els podien exercir les persones lliures.

Dels carrecs religiosos; els famines s’ocupaven del culte de l’emperador i eren els únics que podien entrar en el recinte del temple. Els seviri augustales, solien ser antics esclaus que s’encarregaven el culte a l’emperador, aquets no podien accedir a les magistratures principals i no gaudien del privilegis dels ciutadans. Els duoviri quinquenalis, eren el cens de la població i si calia substituien les vacants que es produien en la ordo decurionum.

Tots els cárrecs duraven un any i eren honorificats.

Aguns dels ciutadans més destacables van ser Luci Licini Segon (antic esclau de Luci Licini Sura) i Luci Minici Natal (que encara sent fills d’un plebeu va arribar a alts càrrecs de política i esportista)

Mari Carmen G.P