Els dos forums de Tarraco

Un dels conjunta més característics de les ciutats romanes és el forum que generalment ocupava un lloc preferent en l’estructura urbana.
Estava normalment constituït per una àmplia plaça porticada, al voltant de la qual se situaven una sèrie d’edificis (basílica, temples, cúria, tabernae, etc) on es desenvolupava la majoria de les activitats públiques ciutadanes de caire polític, jurídic, religiós i comercial.

Tarraco com a capital de la Província d’Hispània Citerior, tenia en època imperial dos “forum” l’un reservat al Concili Provincial i situat a la segona terrassa de la part alta de la ciutat, i l’altre destinat als afers locals, situat ala part baixa, en una zona habitada ja en època romano-republicana prop del teatre i del port,

EL FORUM LOCAL DE TARRACO

La descoberta del forum local de Tarraco data del segle passat paro no es fins cinquanta anys deparés que es comencen les excavacions, que s’obriran al públic l’any 1969 després de ser restaurat i en part reconstruït.
Esta situat damunt d’una petita elevació del terreny la qual cosa obligarà a anivellar-lo.
L’edifici consisteix en una plaça rectangular , voltada d’un pòrtic amb columnes, del qual encara es possible reconèixer les ales sud, est i nord, d’algunes columnes en queda el plint, d’altres a més la base àtica i el primer tambor i s’ha trobat a més un únic capitell corinti complet i fragments de dos mes. Aquests elements arquitectònics i els murs de carreus són de pedra arenassa local.
De l’arquitrau no s’ha conservat res
Al fons del pòrtic nord i comunicant amb ell hi ha unes dependències que són probablement botigues o tabernae.
El sostre del pòrtic era de fusta però les botigues estaven cobertes amb volta de pedra.
Curia: al mig de la filada de tabernae sobre l’eix transversal del forum es troba una ampla estança que presenta part del seu enllosat original, de marbre i de l’estucat de les parets.
La curia es el lloc on es reunien les assemblees del senat local. Les parets laterals acabaven amb pilastres, però entre totes dues s’alçaven dues columnes corínties que ressaltaven la importància de la curia en el conjunt del forum.
La basílica jurídica, A l’ala est el pòrtic no presenta dependències i esta limitat per un mur de carreus que dona pas a l’edifici Al darrera d’aquesta paret i malmesa per les obres del Carrer Soler es troba la basílica jurídica.
Era un edifici de planta rectangular amb dues files paral•leles de columnes damunt de les quals es recolzava la coberta de fusta. Nomes s’han conservat 5 plints de les columnes.
A l’extrem oest del forum es localitzaren restes actualment no conservades del que devia ser el temple que devia estar dedicat com en altres ciutats romanes al culte imperial.
Segons es desprèn de les restes trobades el forum de Tarraco presentava decoració escultòrica predominant els retrats dels emperadors i altres temes iconogràfics, les escultures estan documentades pels pedestals que s’han trobat.
La presència de l’edifici de la Curia, la basílica, el pòrtic amb tabernae i el més que probable temple demostren que era el centre polític, jurídic, comercial, i religiós i simultàniament mercat i lloc d’administració i representació de la ciutat.
El forum romà, que correspon a l’època republicana va ser remodelat, i alguns edificis reforçats i reconstruïts. la darrera reforma va ser en el segle II. El forum local de Tarraco va ser destruït per un incendi l’any 360.
A l’est del forum es troba un carrer empedrat amb voreres i clavegueres que recollien les aigües residuals del forum i dels edificis i cases que s’alçaven a banda i banda del carrer de les quals en queden alguns fonaments.
Prop del forum s’han trobat altres restes de diversa utilitat i procedència.
Sitges ibèriques, cisternes, dipòsits d’aigua una instal•lació per la fabricació d’oli.

EL FORUM PROVINCIAL:

El fòrum provincial de Tarraco va ser construït sota Vespasià (69-79 dC.) estava situat entre la terrassa superior de la ciutat i el Circ (iniciat pocs anys després)
Consistia en una gran terrassa artificial de 318 m de llarg i 175 d’ample, amb una gran plaça al centre on hi havia gran nombre d’estàtues i inscripcions,
El forum provincial acollia les dependències administratives i la residència del governador.
Al costat hi havia un gran pòrtic amb columnes i un altre de més elevat, suportat per voltes de formigó (se’n conserven dues, al Pretori i a la Plaça Pallol) un gran mur separava el forum del Circ (se’n pot veure una part a l’interior del restaurant Les Voltes al carrer Trinquet Vell) i als seus extrems hi havia adossades dues grans torres rectangulars que permetien l’accés al forum de la ciutat, travessant el circ, a traves d’una sèrie d’escales. Una de les torres és la de l’audiència, que actualment acull la facultat Universitària de Dret.
L’altra és coneguda com el Pretori o Castell de Pilat, reconstruïda en època medieval (castell del Rei, seu del lloctinent reial) i actual seu del museu de la Romanitat.-
En la seva façana del carrer de la peixateria presenta una decoració de falses pilastres i un arquitrau que correspon al mur de fons del pòrtic, que envoltava la plaça central, un angle de la qual es pot veure a la fi del carrer de Santa Anna.
Sota les escales de la catedral hi havia probablement una gran escalinata que comunicava el forum am b el recinte de culte. A la plaça del Pallol, al costat del Portal del Roser, obert al Segle XVIII, es conserva una gran porta adovellada d’accés.
A partidor de la fiu del Segle III dC. Anà perdent les seves funcions que es perllongaren parcialment fins a la fi del segle V.

Vil·les Romanes a Tarraco

A l’època romana del vil•les de camp no només arn llocs d’oci i esbargiment sinó també centres de producció agrícola, ramadera o industrial, Al costat de l’àrea residencial es trobaven edificis apropiats a una casa de labor, bodegues, estables, magatzems de cereal

es, vivendes pels treballadors etc.
Les vil•les estaven situades en mig d’una propietat e terres de cultiu, i la fertilitat del sol era un condicionant del seu assentament, Normalment es construïa dalt d’un turó en lloc assolellat i al costat d’un riu. La proximitat d’algun nucli urbà de certa importància garantia la sortida de la producció.
Als voltants de Tarragona es trobaven diverses vil•les però les més importants son la de Centcelles que va ser convertida en mausoleu en el segle IV d. C- i la dels Munts en el terme municipal d’Altafulla, en un lloc ric en jaciments d’època romana i on han tingut lloc diverses excavacions dels del segle XVI

A través de la ceràmica i les monedes sabem que la vil•la dels Munts va estar habitada des de mitjans del Segle I que en el segle II degut a les invasions dels bàrbars va sofrir un violent incendi que va destruir la quasi totalitat dels edificis. Posteriorment van ser reconstruïts i la finca va recuperar la seva importància fins que va ser abandonada definitivament al començaments del segle V.
Les ruïnes que es conserven a l’actualitat són producte de diferents reformes i transformacions fetes en les diverses excavacions.
Del nucli central de la vil•la s’ha posat al descobert un passadís porticat en forma d’ L al voltant d’un jardí que comunica amb luxoses estances.
A la part posterior d’aquestes habitacions es van trobar dependències que pertanyen al sector rústec de la casa i diferents dolia per emmagatzemar productes agrícoles.
A l’extrem nord-est de la vil•la s’ha conservat un gran dipòsit d’aigua dividit en vuit compartiments comunicats,
Mes al sud es troba la tartana que es un dipòsit d’aigua construït a nivell de terra.

La vil•la contava amb 3 edificis termals.
Del primer només s’ha excavat una gran sala voltada d’un passadís.
Prop del mar es trobava el segon edifici de les termes, l’excavació consta d’una gran sala rectangular el saldaríem al costat del qual es trobaven dos petits absis amb piles o banyeres. El conjunt no tenia frigidarium perquè aquesta funció era substituïda pels banys en el mar.
Aquest edifici ha estat molt destruït `per l’acció del mar.
Al sud de la vil•la es troba el tercer edifici de termes que ha estat excavat
S’accedia a les termes per una sala gran que comunicava a un costat amb una dependència (vestidor) i per l’altra amb el frigidarium, aquesta sala estava unida a tres piscines, una d’elles a l’aire lliure. Les habitacions dels sud est corresponien a la zona del caldarium ja que s’han descobert abundants restes de d’hipocaust.
La major part de les sales de la vil•la estan pavimentades amb mosaics policroms i les parets de les sales de les termes estan revestides de plaques de marbre. La qual cosa dona idea de la riquesa del conjunt. A mes el conjunt ha conservat part de la rica decoració escultòrica procedent majoritàriament de les termes.

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco.

Els orígens d’aquesta ciutat no són clars. Es creu que, amb anterioritat a la instal•lació de la ciutat romana, ja hi existia un assentament anterior, de la tribu dels cossetans, que podia ser Cissa, Cesso o Cosse.
El que es cert es que, l’any 218 a C. i durant la segona guerra púnica, els germans Escipions situen a Tarragona la base d’operacions en la seva lluita contra els cartaginesos. Es creu que són ells qui comencen la fortificació del que després seria la ciutat de Tarraco.
Per la seva bona situació geogràfica i la fàcil defensa els romans estableixen aquí un campament militar i un important port. Però és en l’època d’August quan Tarraco es converteix en ciutat i definitivament passa a ser capital d’una de les províncies en que els romans divideixen la península Ibèrica: Hispania Citerior o Tarraconensis, A partir d’aquest moment a Tarragona se li dona l’aspecte d’una gran ciutat, es millora i es te cura del seu urbanisme. La part alta de la ciutat, la ciutat oficial, s’estructura en tres grans terrasses.
- En la primera, la més alta, se situarà el temple d’August, que coincideix bastant amb el lloc on avui es troba la catedral.
- La segona estava organitzada en forma de gran plaça porticada i ocupada pel Forum Provincial. Era el centre administratiu de la ciutat.
- La tercera estava ocupada completament pel gran circ, dedicat al desenvolupament de les curses de cavalls i de carros. Estava situat aproximadament, on avui es troba la plaça de la Font.

Des d’aquestes tres terrasses la ciutat descendia suaument cap el mar, cap el port, a través del barri residencial, en el qual es trobaven el Forum comercial, el Teatre i altres edificis importants. Aquesta ciutat baixa era realment on es desenvolupaven les activitats quotidianes dels ciutadans, vivenda, negocis, etc..., animat tot per la proximitat de l’actiu port.
A partir del segle III d. C. Tarraco es veu sotmesa a diversos atacs esporàdics de pobles bàrbars que, poc a poc obliguen els habitants a refugiar-se a vil•les de camp i a despoblar la ciutat; comença així la seva decadència.
Per últim l’arribada definitiva del pobles bàrbars (vàndals, alans, sueus i visigots) el segle V, coincidint amb la caiguda de l’Imperi Romà, fa que Tarraco sigui abandonada quasi completament.
Des de llavors, les seves edificacions i monuments més destacats es van deteriorant o perdent en llur totalitat. Des del segle passat i, fonamentalment, en l’actual es realitzaren importants treballs d’excavació i restauració per exposar altra vegada l’esplendor de la Tarraco Romana.
La ciutat comptava, dins del seu recinte emmurallat amb edificis tan notables com: Temples, forums, circ, teatre, termes necròpolis,....
Molt a prop es trobaven l’amfiteatre i l’aqüeducte i més allunyats, l’arc de Berà, la torre dels Escipions així com pedreres de marbre i nombroses i riques vil•les rústiques.

Els espectacles a Tarraco

L'amfiteatreTarraco va ser una de les ciutats d’Hispania on es va bastir un amfiteatre, fet que confirma una vegada més la representativitat social i política que va ostentar la colínia en el decurs dels primers segles de la nostra era.
Els amfiteatres eren edificis públics on se celebraven combats de gladiadors entre si o contra animals de la mateixa o d’altre espècie. Ocasionalment s’hi oferien Naumàquies o espectacles navals.

Situació: L'amfiteatre de Tarraco va ser edificat a principi del sII ,a l’època dels flavis (segona meitat dels segle i C.). està situat a l’est de la ciutat emmurallat al costat de l’actual platja del Miracle. La situació d’aquest edifici a la vessant del turó que baixa fins a la mar va permetre d’aprofitar la pròpia roca natural per a la construcció de les grades el sector N.O. Per a la resta es va fer imprescindible bastir grans estructures mitjançant monumentals arc i voltes.

Construcció: Té dos elements fonamentals.

L'arena: L'espai central de forma el·liptica i de 61 per 38, on es desenvolupaven els espectacles es voltat de grades, en part aprofitant la roca natural i en la part de mar de roca i formigó, sostingudes per gran voltes (la major part de les quals han estat reconstruides modernament,

L'unic acces conegut res troba al SO era precedit per un gran portic del qual es conserven els basaments.
L’arena rep el seu nom del material que la cobria i que s’hi tirava també durant els combats per absorvir la sang vessada.
Les dues portes principals que comunicaven directament l’arena amb les dependències auxiliars i amb l’exterior de l’edifici, s’obrien als extrems del seu eix llarg. Hi ha també, portes als extrems de l’eix curt, per on sortien gladiadors i feres.
En el traçat d’ambdos eixos, per sota del nivell de l’arena, s’obren uns fossats destinats a ubicar serveis auxiliars de l’amfiteatre dels espectacles que s’hi desenvolupaven. En una de les dues fossae situades sota l'arena i que servien per emmagatzemar materials es localitza un santuari per als gladiadors amb una pintura mural de lla deessa Nemesi

la càvea o graderia, on es situava el públic: Aquestes grades eren construïdes damunt d’un podium per protegir als espectadors quan s’hi celebraven espectacles amb la participació de feres, protecció que de vegades, com es en el cas de l’amfiteatre de Tarragona, s’augmentava mitjançant la construcció d’una barrera addicional (balteus) entre l’arena i el podium.
Dos murets (baltei) dividien les graderies en tres sectors (maeniana) on es situaven els espectadors segons fos la seva categoria social: eren les places preferents les situades més a prop de l’arena.

Les grades situades prop del 'arena i destinades als personatges importants tenien tres filades, un segon sector deu, però no es coneixien les dimensions totals del tercer, ni del perímetre total i no es conserva cap resta del àtics o porticat damunt d eles grades ni de la façana.

A cada maenianum, hi havia un passadís (praecinctio)per facilitar el desplaçament de la gent. Per sota les grades discorrien, també, una sèrie de passadissos que es comunicaven amb els distints maeniane mitjançant unes obertures o vomitoria. Davant dels vomitoris es troben petites escales, scalaria, que baixen entre les grades, dividint cada maenianum en seccions en forma de falca.

El 21 de gener de l’any 259 d.C. va patir martiri a l’arena del amfiteatre el bisbe de Tarraco, Fructuos, amb els seus diaques, Auguri i Eulogi. Per això es va bastir una basílica visigòtica de tres naus i absis de ferradura, datable al segle VI d.C. Les restes visibles a l’actualitat damunt l’arena i part del sector de llevant de les grades, pertanyen a un temple romànic Santa Maria del Miracle del Segle III.
L’any 1576 els frares trinitaris bastiren un convent amb un pati emmurallat.

El circ: Els romans eren molt afeccionats als jocs, especialment als espectacles de massa. Aquests especialment durant l’Imperi, tingueren un caire essencialment polític: els emperadors, per acontentar el poble, distribuïen gratuïtament gra i organitzaven espectacles públics.
El circ era un dels edificis públics d’espectacles on se celebraven curses de carros i altres jocs a cavall.
L’estructura del circ estava formada per un rectangle allargassat (arena) dividit, en sentit longitudinal, per un mur baix (spina) decorat amb obeliscs, estàtues, etc., i tres senyals cònics (meta) que marcaven la fi de la cursa. Al voltant, hi havia les graderies , on se situava el públic; com la resta d’edificis públics d’espectacles , les grades estaven dividides en tres zones per allotjar-hi les distintes classes socials, disposades en diferents nivells (maeniana). A un cap hi havia les carceres , per als carros i cavalls, i a l’altre la porta principal (porta triumphalis) amb la tribuna presidencial.
L’espectacle consistia en curses de carros lleugers - quatre o vuit, segons els cassos- estirats generalment per dos o quatre cavalls (bigae o quadrigae, respectivament) que havien de fer set voltes a l’arena; se senyalitzaven a l’espina mitjançant dofins giratoris i nova (espècie de boles ovoides)que eren retirades a cada volta a fi que els espectadors no perdessin el compte.
Els participants es dividien en equips diferenciats per colors (factiones), els aurigues sovint adquirien gran popularitat. A Tarraco, en tenim documentats dos a través de l’epigrafia: Fuscus i Eutiques.
El circ de Tarragona ocupava la terrassa inferior de les tres que conformen la part alta de la ciutat. Amida 360 x 110 metres de perímetre exterior, en una zona que queda entre els actuals carrers de Sant Ermenegild; Salines i Rere de Sant Domènec per l’eix longitudinal; transversalment, els carrers de la Nau i de cavallers i la Rambla Vella marquen els límits.

El Teatre:

Les restes del teatre de Teatre de Tarraco van ser descobertes al segle XIX i l’arquitecte Puig i Cadafalch va aixecar-ne un plànol, però immediatament es va construir al damunt i les restes van desaparèixer.
Els anys setanta en una remodelació urbana les restes són redescobertes, ara en molt més mal estat i en els anys vuitanta s’emprèn l’excavació sistemàtica del teatre de Tarraco.
Es conserven els tres elements essencials d’un teatre romà cavea, orchestra i scaena
Cavea: resten part de les sis primeres graderies o ima cavea amb fragments del seu revestiment en marbre i part de les plaques del balteus.
Les grades estan construïdes amb carreus d’arenassa local recolzats sobre el desnivell natural que separa la terrassa baixa de la mitjana de la ciutat. Es conserven dues de les cinc escales radials, scalaria, que la dividien en quatre cunei.
Per les dades del primer plànol es pot suposar que la primera praecinctio que separava la ima de la media cavea corria a uns quatre m. d’alçada.
Orchestra: De l’hemicicle situat al peu de la graderia s’ha conservat part del seu paviment en opus signinum per sota d’aquest es conserva el complex de desguassos de tot l’edifici.
Scaena: era una plataforma elevada respecte el nivell de l’orchestra que tenia com a fons una façana monumental (frons scenae) del qual s’han conservat els fonaments de l’element que salvava el desnivell entre scaena i orchestra (pulpitum) caracteritzat per una alternança de nínxols rectangulars i semicirculars, també s’ha conservat el fossat situat sota l’escena on apareixen els orificis en els quals s’emportaven els mastils que permetien aixecar el telò.
De la façana monumental només en queden els fonaments.
Per sota del fossat es conserven part dels desguassos.
Les estructures del teatre cavea i escena se sobreposen a restes de construccions anteriors reflectides en l’existència de murs de carreus que podien pertànyer a instal•lacions portuàries de l’època d’August. El teatre esta datat a mitjans del Segle I d.C

Restes arqueològiques de Barcino

COLONIA IULIA AUGUSTA FAVENTIA PATERNA BARCINO

Muralles

En la construcció de les muralles de Barcino es poden distingir dues fases:

En fundar-se la ciutat cap el s.I s’hi bastí un mur de petits carreus d’uns quatre metres d’alçada i uns dos metres d’espessor, amb un pas de ronda per sobre. La muralla servia més per a marcar els límits de la colònia que no `pas per a defensar-la, aquesta era una època de pau, no es temia cap invasió
A finals del s.III i comença,ments del IV però, les onades d’invasors franco-alemanys arribaren a aquestes terres. Va caldre fortificar les muralles ben ràpidament. Les parets es feren mes gruixudes i es construïren torres de defensa, les quals es mantenien en piu encara que saigues la paret del costat. L’interior de les muralles era omplert amb material de tota mena: restes de monuments funeraris, columnes, etc.
Aquesta muralla va defensar la ciutat fins a final del s.XIV quan el rei Jaume li ordena de construir-ne una altra: Barcelona ja havia crescut mes enllà d’aquest m,ur.
Gran part de la muralla de la colònia queda avui emmascarada perquè per la seva solidesa, s’ha fet servir com a base de palaus, capelles i cases.

La ciutat de Barcelona estava voltada de muralles del s.IV, tenien quatre portes i torres defensives.
Muralles de Barcelona:
El seu itinerari anava:
De la plaça Nova al Call (pel carrer de la palla i banys nous)
Del Call a Regomir
De Regomir a la Plaça del Àngel
De la Plaça del Àngel al Carrer d'Avinyó (pel carrar del Sol i sotstinent Navarro)
De la Plaça del Àngel a la Plaça Nova (pel carrer Tapineria)
El recorregut de les tres muralles ve marcat per algunes restes sobretot a les cases o botigues. Només l’últim tram, el que va de la Plaça del Àngel a la Plaça Nova, deixa al descobert l’obra monumental.
L’arqueologia ha demostrat que la muralla romana de Barcelona no va ser la primera, sin que n’hi havia una anterior, que en alguns trams està adossada a la nova

Allà on s’encreuaven els dos carrers principals (cardo i decumanus maximus), hi havia el forum, la plaça el centre econòmic, social, religiós i administratiu de la ciutat. Sembla que l’emplaçament del forum de Barcino coincidia amb l’angle de l’actual plaça de Sant Jaume.
Al forum d eles ciutats romanes – tal com era ales places dels pobles petits, on hi ha l’església, l’ajuntament i es fa el mercat, hi solia haver el temple, la basílica on es feien els judicis i els negocis i botigues (tabernae).

El fòrum de Barcino: s’obria a la part més alta del turó, al centre de la ciutat on es creuaven el Cardo Maximus i el Decumanus Maximus (avui aquest espai està ocupat per la plaça St. Jaume).

Al fòrum hi havia diferents edificis públics com la Cúria i la Basílica i també un temple dedicat a August que ocupava la part més alta del Turó final del carrer Paradís (casa del CE. de Catalunya).

El temple d'August:
El temple era hexàstil. (6 columnes a la façana), perípter (columnes a tot l'entorn), la façana lateral tenia onze columnes i tenia una amplada de 17 m. i una llargada de 35 m. Els capitells eren d’estil compost (jònic i corinti) De 9 m d'alçada, les parets de pedra, la coberta de fusta i les teules d'argila, l’interior estava format per una sola cambra.
Les restes del temple de Barcino són només 4 columnes i una part del pòdium dins d’un edifici medieval. (Fons del carrer Paradís)

Les restes de la Basílica Paleocristiana es troben sota la catedral actual i els de la Cúria possiblement sota el Saló de Cent de l'ajuntament

Termes:
De les termes de Barcelona (situades a la actual plaça de St. Miquel) molt a la vora del fòrum només en queden alguns mosaics que s’exhibeixen al museu arqueològic.

Teatre:
Del teatre de Barcino només s’han trobat alguns frisos i baixos relleus. Es trobava vora del carrer de Regomir a l’interior de la muralla.

Amfiteatre:
Era fora de la ciutat a les rodalies del carrer de la Boqueria.

Viles Romanes:
S’han trobat restes de viles romanes a la plaça de la Catedral i al turó de la Rovira.

Aqüeductes:
Dos aqüeductes feien arribar l’aigua a Barcelona des de Collserola. Avui només en queden dos arcs a la plaça Nova i el record del seu pas a l’actual carrer dels Arcs.

Els escriptors romans han dit de nosaltres

Me púnica leadit Barcino (Ausoni)
... inde ad Tarraconem parva sunt oppida Blandae, Iluro, Baetulo, Barcino, Subur, Tolobi; parva flumina Baetulo iuxta Iovis montem, Rubricatus in Barcinonis litore, inter Subur et Tolobi Maius. (Pomponio Mela)
... regio ilergetum, oppidum Subur flumen Rubricatum a quo Lacetani at Indigetes ... in ora autem colonia Barcino cognomine Faventia oppida civium romanorum Baetulo, Iluro, flumen Arnum, Blandae flumen Alba ... (Plini)
... et Barcilonum amoena sedes ditum
nam pandit illic tuta portum bracchia
uretque semper dulcibus tellus aquis (R. Festo Avieno)

Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino

Heràcles la llegenda
De tornada del seu desè treball que va comportar l'obertura de l'estret de Gibraltar, Heràcles i les nou galeres on portava els bous de Gerió segrestats a l'illa d'Eritia van patir una tempesta colossal. Només se'n va salvar l'heroi que va arribar a un indret fèrtil on es va sentir ben acollit i funda una ciutat. Barca Nona (la novena barca).
La llegenda no especifica si va mantenir contactes amb els pobladors de l'indret o va fundar la ciutat ex novo o si nomes va rebatejar un llogarret que ja existia
Marc Geogràfic
Sigui Com sigui el mite, que Verdaguer va popularitzar a l'Atlantida explica l'hel·lenització dels pobles ibers però no la fundació de Barcelona que no té res a veure amb Heràcles

L 'any 218 aC. Els romans havien arribat a la península ibèrica perseguint Hannibal detonant de la romanització d'Hispania, dividida en dues províncies la Hispania Ulterior i la citerior. Durant la segona guerra púnica els romans desembarquen a Empúries per sorprendre la reraguarda de l’exèrcit d'Hannibal que marxaven cap a Roma.
E n el seu camí cap al sud entren en contacte amb les primeres tribus d'Ibers que s'instal·laven a les muntanyes per facilitar la defensa del territori. A la Plana que s’estenia entre Collcerola i el mar vivien els Laietans ocupant els turons que dominaven la Plana plena d'alzines, i pins i solcada per nombroses corrents d'aigua, el poblat més gran era el de Laie situat prop de Montjuic i als seus peus hi havia un petit port comercial el Morrot.
Els municipis del nord est de la península com ara Iluro i Blandae pertanyen a la Hispania citerior i es troben sota la tutela de la Urbs imperial Tarraco gran capital hispànica de l'imperi. Durant el regnat d' August va fer una llarga estada a,la ciutat de Tarraco i va manar construir una variant de la via Augusta i un nou itinerari a l'interior per potencia l'eix del Rubricatus flumen i del Iberus Flumen. En aquest context es funda la ciutat de Barcino, seguint el model clàssic dels campaments militars, El primitiu assentament roma va ser al costat d'aquest poblat Ibèric, però desprès de la guerra púnica aquest assentament va resultar insuficient pel creixement de la Colònia i van començar a poblar la plana.
El lloc escollit pels romans per a fundar las nova colònia fou un petit turó d’uns 12 metres d’alçada que, en l’època medieval, fou conegut com a Mons Taber A banda i banda d’aquest turó passava una riera (la Rambla i Sant Joan)
Els Mons Taber se situa dins el que avui es coneix com a Pla de Barcelona, zona d’uns 84 m2 compresa entre el Besos (Baetulo) i el Llobregat (Rubricatus) i entre la serra de Collcerola( que te en el tibidabo el seu punt mes alt) i la mar.
Aquesta es una reconstrucció ideal de Barcino a finals del s. III dC.
Com pots observar, la ciutat era tota envoltada per i una muralla que delimitava una planta rectangular – tal com la dels campaments militars- amb els angles escapçats. Barcino era una ciutat petita (tenia unes 12 ha. Front na les 9700 de la Barcelona Actual. Els carrers es traçaven tot seguint una quadricula, Amb uns de més important que travessaven la ciutat de banda a banda: el cardo i el decumanus maximus. També cal fer esment de l’Intervallum, carrer que tal com indica el seu nom envoltava tota la ciutat seguint, per l’interior d’aquesta el recorregut de la muralla. Les cases que donaven a aquest carrer no podien obrir portes sobre ell per motius de defensa.
Imaginem com devia ser el pla de Barcelona, La zona queda limitada per deltes de dos rius el Llobregat i el Besos que travessen la serralada Litoral fins a Moncada i Martorell i permeten l’accés a la depressió central i a traves dels seus afluents a la fusta dels Pirineus i a la sal de Cardona. Es una lloc ben comunicada, amb una terra fertil i facil de defensar.
El territori de Barcino arribava fins a Martorell (Ad Fines) era una area de gran riquesa agrícola (cereals i Vinya) de gran riquesa potencial, per això segurament August va fundar una colònia i no un municipium, Nomes Tarraco, Dertosa i Emporiae eren considerades colònies però Barcino era un lloc privilegiat que centralitzava la producció del a meitat nord de Catalunya i tenia una existència pacifica a l'ombra de Tarraco que es a a deu jornades per terra i a una jornada per mar.Marc Històric de la colinització de Catalunya
Les guerres Púniques: L'any 218 aC. durant la segona guerra púnica els romans desembarquen a Empúries per sorprendre la reraguarda de l’exèrcit d'Hannibal que marxaven cap a Roma.
En el seu camí cap al sud entren en contacte amb les primeres tribus d'Ibers que s'instal·laven a les muntanyes per facilitar la defensa del territori.
A la Plana que s’estenia entre collcerola i el mar vivien els Laietans ocupant els turons que dominaven la Plana plena d'alzines, i pins i solcada per nombroses corrents d'aigua, el poblat més gran era el de Laie situat prop de Montjuic i als seus peus hi havia un petit port comercial el Morrot.
El primitiu assentament romà va ser al costat d'aquest poblat ibèric, però aquesta assentament va resultar insuficient pel creixement de la Colònia i van començar a poblar la plana
Govern de Barcino

Cap el s.II d..C. l’administració de Barcino, a l’igual que la d’altres colònies, era un reflex fidel de la de Roma.
El senat de l’Urbs es traduïa en l’anomenat ordo decurionum , format per cent membres o decurions (una mena de consell de Cent), que s’elegien a perpetuïtat entre els ciutadans romans nascuts a la ciutat o que hi ugessin viscut cinc anys.
L'ordo barcinonensiun era l'encaregat de les obres, aixecar estàtues, cobrar impostos, fer el cens i escollir entre els seus membres els edils i els duumvirs
els duumviri, eren els magistrats de mes categoria,el càrrec era equivalent a l'alcaldia
els edils que s’encarregaven de les obres públiques, mercats i vigilància de la ciutat,
el questor o encarregat de l’erari públic-. (nomes en algunes ciutats)
Aquest càrrecs eren en mans dels homes mes nobles de la ciutat i nomes podien ocupar-los les persones que havien nascut lliures.
Per sota de les magistratures hi havia els càrrecsreligiosos :
Els flamines s’ocupaven del culte de l'emperador en nom de la ciutat i eren els únics que podien entrar dins del recinte del temple.
També existien les flaminiae encarregades del culte ales emperadrius divinitzades.
Els servi augustales Solien ser antics esclaus als quals s’encarregava el culte a l’emperador.
Tot i que tinguessin un bon nivell econòmic, la seva naixença els impedia d’accedir a les magistratures principals, no gaudien dels privilegis dels ciutadans. Amb aquets càrrecs milloraven la seva condició social.
Els duoviri quinquenalis ostentaven el seu càrrec durant cinc anys i feien el cens d ela població i si calia, substituïen les vacants que es produïen en el Ordo decurionum.
Tret d’aquests últims tots els càrrecs, per be que renovables duraven tot l’any i eren honorífics, es a dir ningú no cobrava per realitzar-los. De vegades comportaven mes despeses que guanys ja que els magistrats havien de pagar l’organització dels ludi o jocs públics i la construcció d’alguns edificis de la ciutat.

Ciutadans Il·lustres

Luci Licini Segon: antic esclau de Luci Licini Sura, braç dret de l'emperador Trajà i a qui esta dedicat l'arc de Berà i tres vegades consol a Roma tenia moltes propietats a Catalunya de les que no podia vetllar en persona se’n ocupava el seu llibert que desprès el va heretar.
Luci Minici Natal Nascut a Barcino l'any 96 a C. durant la dinastia Antonina era fill d'un plebeu i va arribar a alts càrrecs en la política romana (tribú a Germània i Procònsol a l`Africà, questor, pretor i senador), però sobretot era conegut com esportista ja que l'any 129 va guanyar la cursa de quadrigues de la 227 Olimpíada celebrada a Olimpia i va oferir el seu carro, que no havia patit cap accident, a l'altar de Zeus (Grècia) es possible però que ell només fos el propietari del carro i conduís algun auriga expert.