Els espectacles a Tarraco

L'amfiteatreTarraco va ser una de les ciutats d’Hispania on es va bastir un amfiteatre, fet que confirma una vegada més la representativitat social i política que va ostentar la colínia en el decurs dels primers segles de la nostra era.
Els amfiteatres eren edificis públics on se celebraven combats de gladiadors entre si o contra animals de la mateixa o d’altre espècie. Ocasionalment s’hi oferien Naumàquies o espectacles navals.

Situació: L'amfiteatre de Tarraco va ser edificat a principi del sII ,a l’època dels flavis (segona meitat dels segle i C.). està situat a l’est de la ciutat emmurallat al costat de l’actual platja del Miracle. La situació d’aquest edifici a la vessant del turó que baixa fins a la mar va permetre d’aprofitar la pròpia roca natural per a la construcció de les grades el sector N.O. Per a la resta es va fer imprescindible bastir grans estructures mitjançant monumentals arc i voltes.

Construcció: Té dos elements fonamentals.

L'arena: L'espai central de forma el·liptica i de 61 per 38, on es desenvolupaven els espectacles es voltat de grades, en part aprofitant la roca natural i en la part de mar de roca i formigó, sostingudes per gran voltes (la major part de les quals han estat reconstruides modernament,

L'unic acces conegut res troba al SO era precedit per un gran portic del qual es conserven els basaments.
L’arena rep el seu nom del material que la cobria i que s’hi tirava també durant els combats per absorvir la sang vessada.
Les dues portes principals que comunicaven directament l’arena amb les dependències auxiliars i amb l’exterior de l’edifici, s’obrien als extrems del seu eix llarg. Hi ha també, portes als extrems de l’eix curt, per on sortien gladiadors i feres.
En el traçat d’ambdos eixos, per sota del nivell de l’arena, s’obren uns fossats destinats a ubicar serveis auxiliars de l’amfiteatre dels espectacles que s’hi desenvolupaven. En una de les dues fossae situades sota l'arena i que servien per emmagatzemar materials es localitza un santuari per als gladiadors amb una pintura mural de lla deessa Nemesi

la càvea o graderia, on es situava el públic: Aquestes grades eren construïdes damunt d’un podium per protegir als espectadors quan s’hi celebraven espectacles amb la participació de feres, protecció que de vegades, com es en el cas de l’amfiteatre de Tarragona, s’augmentava mitjançant la construcció d’una barrera addicional (balteus) entre l’arena i el podium.
Dos murets (baltei) dividien les graderies en tres sectors (maeniana) on es situaven els espectadors segons fos la seva categoria social: eren les places preferents les situades més a prop de l’arena.

Les grades situades prop del 'arena i destinades als personatges importants tenien tres filades, un segon sector deu, però no es coneixien les dimensions totals del tercer, ni del perímetre total i no es conserva cap resta del àtics o porticat damunt d eles grades ni de la façana.

A cada maenianum, hi havia un passadís (praecinctio)per facilitar el desplaçament de la gent. Per sota les grades discorrien, també, una sèrie de passadissos que es comunicaven amb els distints maeniane mitjançant unes obertures o vomitoria. Davant dels vomitoris es troben petites escales, scalaria, que baixen entre les grades, dividint cada maenianum en seccions en forma de falca.

El 21 de gener de l’any 259 d.C. va patir martiri a l’arena del amfiteatre el bisbe de Tarraco, Fructuos, amb els seus diaques, Auguri i Eulogi. Per això es va bastir una basílica visigòtica de tres naus i absis de ferradura, datable al segle VI d.C. Les restes visibles a l’actualitat damunt l’arena i part del sector de llevant de les grades, pertanyen a un temple romànic Santa Maria del Miracle del Segle III.
L’any 1576 els frares trinitaris bastiren un convent amb un pati emmurallat.

El circ: Els romans eren molt afeccionats als jocs, especialment als espectacles de massa. Aquests especialment durant l’Imperi, tingueren un caire essencialment polític: els emperadors, per acontentar el poble, distribuïen gratuïtament gra i organitzaven espectacles públics.
El circ era un dels edificis públics d’espectacles on se celebraven curses de carros i altres jocs a cavall.
L’estructura del circ estava formada per un rectangle allargassat (arena) dividit, en sentit longitudinal, per un mur baix (spina) decorat amb obeliscs, estàtues, etc., i tres senyals cònics (meta) que marcaven la fi de la cursa. Al voltant, hi havia les graderies , on se situava el públic; com la resta d’edificis públics d’espectacles , les grades estaven dividides en tres zones per allotjar-hi les distintes classes socials, disposades en diferents nivells (maeniana). A un cap hi havia les carceres , per als carros i cavalls, i a l’altre la porta principal (porta triumphalis) amb la tribuna presidencial.
L’espectacle consistia en curses de carros lleugers - quatre o vuit, segons els cassos- estirats generalment per dos o quatre cavalls (bigae o quadrigae, respectivament) que havien de fer set voltes a l’arena; se senyalitzaven a l’espina mitjançant dofins giratoris i nova (espècie de boles ovoides)que eren retirades a cada volta a fi que els espectadors no perdessin el compte.
Els participants es dividien en equips diferenciats per colors (factiones), els aurigues sovint adquirien gran popularitat. A Tarraco, en tenim documentats dos a través de l’epigrafia: Fuscus i Eutiques.
El circ de Tarragona ocupava la terrassa inferior de les tres que conformen la part alta de la ciutat. Amida 360 x 110 metres de perímetre exterior, en una zona que queda entre els actuals carrers de Sant Ermenegild; Salines i Rere de Sant Domènec per l’eix longitudinal; transversalment, els carrers de la Nau i de cavallers i la Rambla Vella marquen els límits.

El Teatre:

Les restes del teatre de Teatre de Tarraco van ser descobertes al segle XIX i l’arquitecte Puig i Cadafalch va aixecar-ne un plànol, però immediatament es va construir al damunt i les restes van desaparèixer.
Els anys setanta en una remodelació urbana les restes són redescobertes, ara en molt més mal estat i en els anys vuitanta s’emprèn l’excavació sistemàtica del teatre de Tarraco.
Es conserven els tres elements essencials d’un teatre romà cavea, orchestra i scaena
Cavea: resten part de les sis primeres graderies o ima cavea amb fragments del seu revestiment en marbre i part de les plaques del balteus.
Les grades estan construïdes amb carreus d’arenassa local recolzats sobre el desnivell natural que separa la terrassa baixa de la mitjana de la ciutat. Es conserven dues de les cinc escales radials, scalaria, que la dividien en quatre cunei.
Per les dades del primer plànol es pot suposar que la primera praecinctio que separava la ima de la media cavea corria a uns quatre m. d’alçada.
Orchestra: De l’hemicicle situat al peu de la graderia s’ha conservat part del seu paviment en opus signinum per sota d’aquest es conserva el complex de desguassos de tot l’edifici.
Scaena: era una plataforma elevada respecte el nivell de l’orchestra que tenia com a fons una façana monumental (frons scenae) del qual s’han conservat els fonaments de l’element que salvava el desnivell entre scaena i orchestra (pulpitum) caracteritzat per una alternança de nínxols rectangulars i semicirculars, també s’ha conservat el fossat situat sota l’escena on apareixen els orificis en els quals s’emportaven els mastils que permetien aixecar el telò.
De la façana monumental només en queden els fonaments.
Per sota del fossat es conserven part dels desguassos.
Les estructures del teatre cavea i escena se sobreposen a restes de construccions anteriors reflectides en l’existència de murs de carreus que podien pertànyer a instal•lacions portuàries de l’època d’August. El teatre esta datat a mitjans del Segle I d.C