Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco.

Els orígens d’aquesta ciutat no són clars. Es creu que, amb anterioritat a la instal•lació de la ciutat romana, ja hi existia un assentament anterior, de la tribu dels cossetans, que podia ser Cissa, Cesso o Cosse.
El que es cert es que, l’any 218 a C. i durant la segona guerra púnica, els germans Escipions situen a Tarragona la base d’operacions en la seva lluita contra els cartaginesos. Es creu que són ells qui comencen la fortificació del que després seria la ciutat de Tarraco.
Per la seva bona situació geogràfica i la fàcil defensa els romans estableixen aquí un campament militar i un important port. Però és en l’època d’August quan Tarraco es converteix en ciutat i definitivament passa a ser capital d’una de les províncies en que els romans divideixen la península Ibèrica: Hispania Citerior o Tarraconensis, A partir d’aquest moment a Tarragona se li dona l’aspecte d’una gran ciutat, es millora i es te cura del seu urbanisme. La part alta de la ciutat, la ciutat oficial, s’estructura en tres grans terrasses.
- En la primera, la més alta, se situarà el temple d’August, que coincideix bastant amb el lloc on avui es troba la catedral.
- La segona estava organitzada en forma de gran plaça porticada i ocupada pel Forum Provincial. Era el centre administratiu de la ciutat.
- La tercera estava ocupada completament pel gran circ, dedicat al desenvolupament de les curses de cavalls i de carros. Estava situat aproximadament, on avui es troba la plaça de la Font.

Des d’aquestes tres terrasses la ciutat descendia suaument cap el mar, cap el port, a través del barri residencial, en el qual es trobaven el Forum comercial, el Teatre i altres edificis importants. Aquesta ciutat baixa era realment on es desenvolupaven les activitats quotidianes dels ciutadans, vivenda, negocis, etc..., animat tot per la proximitat de l’actiu port.
A partir del segle III d. C. Tarraco es veu sotmesa a diversos atacs esporàdics de pobles bàrbars que, poc a poc obliguen els habitants a refugiar-se a vil•les de camp i a despoblar la ciutat; comença així la seva decadència.
Per últim l’arribada definitiva del pobles bàrbars (vàndals, alans, sueus i visigots) el segle V, coincidint amb la caiguda de l’Imperi Romà, fa que Tarraco sigui abandonada quasi completament.
Des de llavors, les seves edificacions i monuments més destacats es van deteriorant o perdent en llur totalitat. Des del segle passat i, fonamentalment, en l’actual es realitzaren importants treballs d’excavació i restauració per exposar altra vegada l’esplendor de la Tarraco Romana.
La ciutat comptava, dins del seu recinte emmurallat amb edificis tan notables com: Temples, forums, circ, teatre, termes necròpolis,....
Molt a prop es trobaven l’amfiteatre i l’aqüeducte i més allunyats, l’arc de Berà, la torre dels Escipions així com pedreres de marbre i nombroses i riques vil•les rústiques.