Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino

Heràcles la llegenda
De tornada del seu desè treball que va comportar l'obertura de l'estret de Gibraltar, Heràcles i les nou galeres on portava els bous de Gerió segrestats a l'illa d'Eritia van patir una tempesta colossal. Només se'n va salvar l'heroi que va arribar a un indret fèrtil on es va sentir ben acollit i funda una ciutat. Barca Nona (la novena barca).
La llegenda no especifica si va mantenir contactes amb els pobladors de l'indret o va fundar la ciutat ex novo o si nomes va rebatejar un llogarret que ja existia
Marc Geogràfic
Sigui Com sigui el mite, que Verdaguer va popularitzar a l'Atlantida explica l'hel·lenització dels pobles ibers però no la fundació de Barcelona que no té res a veure amb Heràcles

L 'any 218 aC. Els romans havien arribat a la península ibèrica perseguint Hannibal detonant de la romanització d'Hispania, dividida en dues províncies la Hispania Ulterior i la citerior. Durant la segona guerra púnica els romans desembarquen a Empúries per sorprendre la reraguarda de l’exèrcit d'Hannibal que marxaven cap a Roma.
E n el seu camí cap al sud entren en contacte amb les primeres tribus d'Ibers que s'instal·laven a les muntanyes per facilitar la defensa del territori. A la Plana que s’estenia entre Collcerola i el mar vivien els Laietans ocupant els turons que dominaven la Plana plena d'alzines, i pins i solcada per nombroses corrents d'aigua, el poblat més gran era el de Laie situat prop de Montjuic i als seus peus hi havia un petit port comercial el Morrot.
Els municipis del nord est de la península com ara Iluro i Blandae pertanyen a la Hispania citerior i es troben sota la tutela de la Urbs imperial Tarraco gran capital hispànica de l'imperi. Durant el regnat d' August va fer una llarga estada a,la ciutat de Tarraco i va manar construir una variant de la via Augusta i un nou itinerari a l'interior per potencia l'eix del Rubricatus flumen i del Iberus Flumen. En aquest context es funda la ciutat de Barcino, seguint el model clàssic dels campaments militars, El primitiu assentament roma va ser al costat d'aquest poblat Ibèric, però desprès de la guerra púnica aquest assentament va resultar insuficient pel creixement de la Colònia i van començar a poblar la plana.
El lloc escollit pels romans per a fundar las nova colònia fou un petit turó d’uns 12 metres d’alçada que, en l’època medieval, fou conegut com a Mons Taber A banda i banda d’aquest turó passava una riera (la Rambla i Sant Joan)
Els Mons Taber se situa dins el que avui es coneix com a Pla de Barcelona, zona d’uns 84 m2 compresa entre el Besos (Baetulo) i el Llobregat (Rubricatus) i entre la serra de Collcerola( que te en el tibidabo el seu punt mes alt) i la mar.
Aquesta es una reconstrucció ideal de Barcino a finals del s. III dC.
Com pots observar, la ciutat era tota envoltada per i una muralla que delimitava una planta rectangular – tal com la dels campaments militars- amb els angles escapçats. Barcino era una ciutat petita (tenia unes 12 ha. Front na les 9700 de la Barcelona Actual. Els carrers es traçaven tot seguint una quadricula, Amb uns de més important que travessaven la ciutat de banda a banda: el cardo i el decumanus maximus. També cal fer esment de l’Intervallum, carrer que tal com indica el seu nom envoltava tota la ciutat seguint, per l’interior d’aquesta el recorregut de la muralla. Les cases que donaven a aquest carrer no podien obrir portes sobre ell per motius de defensa.
Imaginem com devia ser el pla de Barcelona, La zona queda limitada per deltes de dos rius el Llobregat i el Besos que travessen la serralada Litoral fins a Moncada i Martorell i permeten l’accés a la depressió central i a traves dels seus afluents a la fusta dels Pirineus i a la sal de Cardona. Es una lloc ben comunicada, amb una terra fertil i facil de defensar.
El territori de Barcino arribava fins a Martorell (Ad Fines) era una area de gran riquesa agrícola (cereals i Vinya) de gran riquesa potencial, per això segurament August va fundar una colònia i no un municipium, Nomes Tarraco, Dertosa i Emporiae eren considerades colònies però Barcino era un lloc privilegiat que centralitzava la producció del a meitat nord de Catalunya i tenia una existència pacifica a l'ombra de Tarraco que es a a deu jornades per terra i a una jornada per mar.Marc Històric de la colinització de Catalunya
Les guerres Púniques: L'any 218 aC. durant la segona guerra púnica els romans desembarquen a Empúries per sorprendre la reraguarda de l’exèrcit d'Hannibal que marxaven cap a Roma.
En el seu camí cap al sud entren en contacte amb les primeres tribus d'Ibers que s'instal·laven a les muntanyes per facilitar la defensa del territori.
A la Plana que s’estenia entre collcerola i el mar vivien els Laietans ocupant els turons que dominaven la Plana plena d'alzines, i pins i solcada per nombroses corrents d'aigua, el poblat més gran era el de Laie situat prop de Montjuic i als seus peus hi havia un petit port comercial el Morrot.
El primitiu assentament romà va ser al costat d'aquest poblat ibèric, però aquesta assentament va resultar insuficient pel creixement de la Colònia i van començar a poblar la plana
Govern de Barcino

Cap el s.II d..C. l’administració de Barcino, a l’igual que la d’altres colònies, era un reflex fidel de la de Roma.
El senat de l’Urbs es traduïa en l’anomenat ordo decurionum , format per cent membres o decurions (una mena de consell de Cent), que s’elegien a perpetuïtat entre els ciutadans romans nascuts a la ciutat o que hi ugessin viscut cinc anys.
L'ordo barcinonensiun era l'encaregat de les obres, aixecar estàtues, cobrar impostos, fer el cens i escollir entre els seus membres els edils i els duumvirs
els duumviri, eren els magistrats de mes categoria,el càrrec era equivalent a l'alcaldia
els edils que s’encarregaven de les obres públiques, mercats i vigilància de la ciutat,
el questor o encarregat de l’erari públic-. (nomes en algunes ciutats)
Aquest càrrecs eren en mans dels homes mes nobles de la ciutat i nomes podien ocupar-los les persones que havien nascut lliures.
Per sota de les magistratures hi havia els càrrecsreligiosos :
Els flamines s’ocupaven del culte de l'emperador en nom de la ciutat i eren els únics que podien entrar dins del recinte del temple.
També existien les flaminiae encarregades del culte ales emperadrius divinitzades.
Els servi augustales Solien ser antics esclaus als quals s’encarregava el culte a l’emperador.
Tot i que tinguessin un bon nivell econòmic, la seva naixença els impedia d’accedir a les magistratures principals, no gaudien dels privilegis dels ciutadans. Amb aquets càrrecs milloraven la seva condició social.
Els duoviri quinquenalis ostentaven el seu càrrec durant cinc anys i feien el cens d ela població i si calia, substituïen les vacants que es produïen en el Ordo decurionum.
Tret d’aquests últims tots els càrrecs, per be que renovables duraven tot l’any i eren honorífics, es a dir ningú no cobrava per realitzar-los. De vegades comportaven mes despeses que guanys ja que els magistrats havien de pagar l’organització dels ludi o jocs públics i la construcció d’alguns edificis de la ciutat.

Ciutadans Il·lustres

Luci Licini Segon: antic esclau de Luci Licini Sura, braç dret de l'emperador Trajà i a qui esta dedicat l'arc de Berà i tres vegades consol a Roma tenia moltes propietats a Catalunya de les que no podia vetllar en persona se’n ocupava el seu llibert que desprès el va heretar.
Luci Minici Natal Nascut a Barcino l'any 96 a C. durant la dinastia Antonina era fill d'un plebeu i va arribar a alts càrrecs en la política romana (tribú a Germània i Procònsol a l`Africà, questor, pretor i senador), però sobretot era conegut com esportista ja que l'any 129 va guanyar la cursa de quadrigues de la 227 Olimpíada celebrada a Olimpia i va oferir el seu carro, que no havia patit cap accident, a l'altar de Zeus (Grècia) es possible però que ell només fos el propietari del carro i conduís algun auriga expert.