La vía Augusta
En el seu camí hi ha al voltant de 96 monuments entre els quals 20 d’aquells estàn situats a Teritori Valencià. Encara avui s’hi conserven algunes restes de l’antiga carretera, algunes cases, ponts, vil.les, arcs, monuments, fins i tot noms d’accidents geogràfics.
La via Augusta va ser Durant l’època Romana l’eix viari central per transportar mercaderies, soldats ,població etc, durant diferents temps ha anat rebent diferents noms: Via Hèrculea,Via Heràclea,Camí d’Hannibal, Via exterior, Camí de sant Vicenç Màrtir i
Entre els segles V i III a.C., en el territori ibèric (situat entre Italia i Àfrica), al costat de la desembocadura del riu Francolí, estava ocupat per la tribu dels cessetans, que vivien al poblat de Cesse. Però Anníbal va iniciar rumb cap a Roma travessant
Tàrraco posseïa un port natural, d'una badia arrecerada, protegida de vents i corrents. El turó en el qual s'assenta la ciutat i l'abocamar del riu Francolí arriben a formar un petit ancoratge i un lloc per fer aiguada. La bona situació d'aquest indret en relació a les rutes marítimes, la facilitat de comunicacions terrestres amb l'interior de
Tàrraco va rebre la categoría de colonia de Juli Cèsar i durant els hiverns dels anys 25-
Com es forma aquesta ciutat.
En el segle II a.C., Roma comença la seva conquesta, per aquest motiu, es construeixen les primeres grans obres públiques, les muralles. Tàrraco segueix l'esquema del disseny hipodàmic que consisteix en una ciutat mitjanament quadrada i envoltada de muralles. La gran ciutat estava dividida per dos carrers perpendiculars i que es creuaven entre ells, el cardo i el decumanus, que servien de línies de referència.
L'any
A Tàrraco cal distinguir dues parts ben diferenciades: la part alta, dedicada a recinte de culte i a edificis per a l'administració provincial i per a espectacles, i a la part baixa, de caire residencial i amb edificis per a l'administració local. La terrassa superior de la part alta es va destinar a recinte de culte i hi fou bastit un temple octàstil (1). L'espai de la segona terrassa es va destinar a edificis d'administració i de govern de tota la província al voltant d'un gran forum porticat (2), del qual queden estructures ben visibles. Les nombroses inscripcions trobades en aquest espai urbà palesen la funció d'organització politicoadministrativa de la província Tarraconense. Als angles meridionals de la gran plaça del fòrum hi ha els pòrtics de la part superior del circ (3). El circ (4), està al bell mig de la ciutat, i constitueix un cas excepcional en l'urbanisme romà. Possiblement fou bastit en aquest lloc per indicar una separació ben definida entre la zona d'edificis que allotjaven l'administració provincial de
Les muralles
Les muralles són un dels principals monuments que es poden trobar. Tot el perímetre de Tàrraco es va encerclar amb una muralla, però només es conserven unes restes de
La primera està localitzada entre la porta medieval del Roser i la torre de l'Arque-bisbe, i entre les torres del Cabistol i Minerva, ambdues incloses. És una muralla que es caracteritza per tenir un parament megalític alt, de
La segona fase de la muralla representa, segurament, una ampliació del perímetre defensat, i està format per un sócol de dos filades de blocs megalítics, que es remuntaven amb un parament de carreus, assolin una alçada d'uns
.L'amfiteatre
L'amfiteatre és, sens dubte, un dels edificis d'espectacles més genuinament romà. De planta ovalada servia d'escenari a les lluites de gladiadors (numera) i a les simulacions de caça d'animals salvatges (venationes). En determinats casos també es feien simulacions de combats navals (naumachiae) inundant l'arena de grans quantitats d'aigua. Evidentment eren uns espectacles, o jocs, amb una forta càrrega de violència i es considerava una de les principals atraccions de l'època.
A Tàrraco, l'amfiteatre es troba fora del recinte murallat, al peu del turó on s'alçava la ciutat i al costat del mar. Aquesta situació permetia aprofitar el pendent natural per construir part de la graderia, que està parcialment excavada a la roca, mentres que la resta es va fer mitjançant l'utilització de voltes superposades fetes en opus caementicium, a més, estava prop del mar i, d'aquesta manera, facilitava que l'arena es pogués innundar d'aigua i fer, com hem dit anteriorment, les naumàquies.
Va ser construït a inicis del segle II dC sota els auspicis d'un flamen provinciae Hispaniae citerioris, del qual es desconeix el nom, en un indret on existia una petita necròpolis. Era un edifici de planta ovalada. La graderia (cavea) estava dividida en tres parts, fet que possibilitava la distribució del públic segons el seu estatus social. L'arena estava separada de la cavea per un podi per tal de protegir els espectadors. A sota hi havien dues grans foses que les creuaven transversalment i longitudinal i que s'utilitzaven per encavir els diferents elements escenogràfics. En un d'aquestes hi havia un petit santuari o capella dedicada a la deesa Nèmesis, divinitat protectora dels gladiadors.
El fet més important pel futur d'aquest edifici va passar el 21 de gener de l'any 259, quan a l'arena van ser cremats els primers martirs de Tarragona. Això va determinar que, un cop abandonat l'amfiteatre, a mitjan del segle V dC, es construís una basílica paleocristiana, de tres naus, en l'arena, a la qual, ràpidament, se li va associar un petit cementeri.
El circ
El circ és, juntament amb l'amfiteatre, un dels grans edificis d'espectacles més genuinament romans. Bàsicament es tractava d'un espai acondicionat per a les curses de carros (bigues o quadrigues ), amb una pista allargada, l'arena, dividida longitudinalment per una barrera, l'spina o eurypus. Al voltant de l'arena s'estenien les graderies per al públic, destacant-se, en la part central, la tribuna d'autoritats, el pulvinar.
Aquest edifici es troba, actualment, dins el casc antic de la ciutat ipresenta un estat de conservació quasi excel·lent, encara que nomès sigui visible la capçalera oriental, es poden reseguir les seves restes dins de molts dels edificis actuals. Nomès cal entrar en alguns dels establiments públics de la zona per poder observar diverses parts del circ. De fet, part de l'arena, com espai obert i sense edificar, s'ha conservat fins als nostres dies en el que ara es coneix com
L'edifici va ser construït en època de Domicià i es va edificar sobre el solar de l'antic praesidium. Tenia unes dimensions relativament reduïdes per un edifici d'aquesta mena, ja que es va haver d'encaixar dins de les muralles. La graderia està construida sobre un sistema de voltes perpendiculars a l'arena fetes amb opus caementicium i opus vitatum. Una atre sèrie de voltes facilitava el seu accès i la comunicació entre elles, existint en determinats punts, diverses escales per tal d'accedir als nivells superiors. la façana septentrional s'adossava al mur del fòrum provincial i d'aquesta manera fa la funció de mur.
Per tal de facilitar la comunicació entre el circ i el fòrum, a més d'una escala central, també hi havien, en els dos extrems, sengles torres que contenien diverses escales que permitien salvar el fort desnivell existent.
El teatre
El teatre romà de Tarragona és l'únic edifici d'aquestes característiques que es conserva a Catalunya. Estava situat en la part baixa de la ciutat, molt aprop de l'àrea portuària i al peu d'un antic penyasegat. Malgrat ser un monument perfectament visible està tancat al públic i presenta, actualment, un estat d'abandó total perquè una sèrie de desafortunades actuacions urbanístiques van estar a punt de fer-lo desapareixer totalment.
El teatre es va construir en època d'August, sobre una sèrie de construccions anteriors, segurament relacionades amb l'activitat portuària. Es va aprofitar el fort desnivell natural per tal de construir la cavea, que estava encarada a mar. Aquesta estava dividida en quatre parts per tres escales radials que permetien l'accès als diferents nivells de les graderies. Davant seu, i separat per l'orchestra, hi havia el pulpitum o escena, que en el nostre cas s'elevava sobre un podi decorat amb exedres i plaques de marbre. Rera l'escenari, i com a fons, hi havia un gran mur, el scaenae frons, del qual nomès es conserven els fonaments.
L'aqüeducte
El Pont del Diable o Aqüeducte de Les Ferreres es va construir durant el segle I d.C. i està situat a la marge esquerra del riu Francolí, a uns
El fòrum
Totes les ciutats romanes tenien una gran plaça (forum) que era el núcli de la vida política, social i econòmica. El fòrum de Tàrrraco, era una gran plaça porticada entorn de la qual es situaven els diferents edificis públics articulats en dos espais: el religiós i el civil.
L'àrea religiosa estava presidida per un temple dedicat a la triada capitolina o a l'emperador deïficat. El temple podia estar acompanyat d'altres temples menors. L'àrea civil estava presidida per diversos edificis entre els que destaca la basílica (jutjat i espai social de reunió) i la cúria o seu del Consell de notables de la ciutat. Actualment es conserva únicament la basílica, un edifici de tres naus, separades per columnes coríntiesx, construïda en època augústea.
La muralla de la antigua Lucus Augusti es la mejor conservada de las murallas romanas ubicadas en la península Ibérica. Las modificaciones que ha sufrido a lo largo de sus más de 17 siglos de existencia no han llegado a modificar, sustancialmente, su aspecto original que sigue las directrices del ingeniero romano Vitrubio.
Dimensiones
El conjunto defensivo tiene una longitud de más de 2km, exactamente
La muralla mantiene una serie de torres defensivas entre las cuales se levantan los lienzos de la misma. La distancia entre torres, hay constancia de que había 85 u 86, 46 de se conservan integras mientras que hay restos de las otras 39 más o menos mejor conservados, varia entre los 8,80 y
Las torres tienen unas dimensiones de
Trazado
El trazado de las construcción defensiva esta envuelto en el misterio, todavía nadie acierta a entender porque dejo fuera importantes núcleo residenciales de la antigua ciudad a la vez que protegía zonas deshabitadas.
Se extiende por una orografía irregular, más alto al noroeste y en descenso hacia el sudeste. La forma es cuadrangular, con vértices suavizados.
Materiales
Los materiales de la que esta construida la muralla son, principalmente, el granito, para los remates de las puertas y ángulos de refuerzo de las torres y las lajas de pizarra, que constituye la exterior de los muros. El interior esta relleno de un mortero compuesto de tierra, piedras y guijarros cementados con agua. Todos los materiales son abundantes en la zona.
Torres
De las 85 u 86 torres originales de conservan 71, de ellos 60 son de planta circular y 11 cuadrangular. Debieron estar coronados por torres de dos pisos que tenían ventanales, como atestigua la torre llamada de A Mosqueira en la que todavía permanecen.
La disposición de las torres evita la existencia de ángulos muertos. Las cortinas (tramo de muro que se extiende entre dos torres) tienen una longitud de entre
Los restos de la torre llamada A Mosqiteira hacen suponer que cada una de las torres, o cubos, tenia en origen una estructura superior que contaba, al menos, con dos pisos. Estos pisos tenían grandes ventanales donde se estima que se ubicarían armas defensivas como ballestas, onagris o escorpiones.
Puertas
La muralla disponía de cinco puertas de acceso que correspondían a las vías principales del trazado urbano. Entre 1853 y 1921 de abrieron otras cinco por necesidades de las expansión de la ciudad, de las diez puertas existentes, seis son peatonales y cuatro permiten el tráfico rodado.
Porta Falsa.
El época romana había cinco puertas que coinciden con las actuales de Porta Miña, Porta Falsa, Porte de San Pedro, Porta Nova y Porta de Santiago. De ellas
Las puertas abiertas a partir de 1853 son las de San Fernando (1853),
Termes de Caldes de Malavella
Caldes de Malavella es va formar com a població durant l'època romana grades a les seves aigües termals. Aquestes seran aprofitades, per primera vegada de forma racional, pels pobladors d'aquesta època, els quals construiran les termes.
Les primeres restes que ens indiquen la presencia d'establiments d'època romana a Caldes son del S. I-II A.N.E. (epoca republicana). Del funcionament de les termes no podem parlar amb seguretat, que tingués lloc abans del S. I, però ben segur que la fundació de
Els romans tenien el costum de prendre banys termals, degut que la hidroteràpia va agafar importància en el camp de la medicina. Aquesta receptava en molts casos les aigües de les termes pel tractament de les malalties reumàtiques i digestives. D'altra banda, els romans ja demostraven molta afecci6 als banys en general i a la higiene.
Amb la romanització, aquest costum s'introduí als pobladors de Catalunya i així, a part del de Caldes de Malavella, trobem l'aprofitament de les aigües termals de Caldes de Montbui i Caldetes.
Igualment, les termes es generalitzaren a l'lmperi romà durant el S. I.
Les termes d'aigües salutíferes eren llocs de tractament terapèutic que s'apartaven dels ambients de distracció i reunió de les termes ciutadanes. Els pacients i usuaris, agraïts pel seu guariment o per la millora de les seves malalties, oferien ofrenes de diferents consideracions a la divinitat de la font, la qual solia ser representada típicament per Apol.lo.
Gent de diferents poblacions i diferents classes socials acudien als establiments d'aigües termals per tal de curar les seves dolències, i també com devots de les divinitats.
En el cas de Caldes de Malavella, el pas per ella, o proper a ella, de
Justament, aquesta proximitat a
La Via Augusta es la via de comunicació entre Roma i Cadis, i la gran via, essencial per a la romanització, que passa per les nostres contrades. Es crea a partir de l'arranjament, entorn de l'any
La Via Augusta es ben coneguda grades als Itineraria, itineraris que indicaven les mansions que es trobaven pel camí, amb la senyalització precisa de la distancia, en milles romanes, que hi havia entre elles. Les mansiones eren punts concrets on es podia reposar o pernoctar (ciutats, llocs,...).
La Caldes de Malavella romana podria haver tingut indistintament dos noms: Aquae Calidae i Aquae Voconiae, o be nomes el primer i 1'altre ser la mansio del seu territori situat a
El
Aquests últims son els que ens interessen mes, no nomes per la seva detallada precisió, sinó també per la seva relaci6 amb el fenomen de les practiques termals. Es tracta de quatre vasos de plata descoberts a les antigues “Acquae Apollinares”, dedicades al deu Apol.lo, anomenades despres Termes de Vicarel.lo, situades al Laci. Aquestes termes eren molt conegudes a l'antiguitat, i en elles, un viatger agraït deuria fer l'ofrena d'aquests quatre vasos de plata, els quals porten gravats a la part exterior l'itinerari de
Aquae Calidae tindrà la consideració de municipi de dret llatí, privilegi que nomes una quinzena de les poblacions que llavors hi havia a les terres del que avui es Catalunya, van tenir.
Els seus edificis termals van ser dos: el del Puig de les Animes i el del Tur6 de Sant Grau, separats un centenar de metres l'un de 1'altre. Sembla que van funcionar simultàniament i es van utilitzar, almenys, des del S. I al S. IV. Es van construir amb roca granítica local explotada molt properament al lloc.
Al Puig de les Animes es va construir una piscina gran i rectangular (7,90 X
Aquesta piscina, que s'omplia de l'aigua del brollador del Puig, tenia poc mes d'un metre de fondària. Tres esgraons, disposats per tot el seu perímetre, permetien seure als usuaris per a prendre còmodament el bany i baixar cap a ella fàcilment.
Les termes del Turo de Sant Grau aprofitaven les aigües de la font dels Bullidors. Actualment es conserva una extensa piscina i algunes restes de construccions annexes.
Aquesta gran piscina, originariament, estava voltada d'una sèrie de galeries en dues plantes, una situada a l'altura de la primera, i l'altra, sobre de l'anterior. Hi hauria altres construccions, pero es difiícil tenir una idea d'elles i de la seva importància.
A la part superior hi havia, com a mínim, dues galeries cobertes amb volta de canó, paral.leles, una compartimentada i l'altra no, que servirien per recollir, refredar i distribuir l'aigua termal.
Al canto est, després d'aquesta galeria de circumvalació, es conserven tres departaments menors, que contenen tres piscines petites i indicis d'una quarta. Aquestes piscines estarien destinades a banys individuals o privats, per a aquells que no volguessin el bany col.lectiu o el bany a l'aire lliure. Malgrat que nomes s'hagin conservat aquestes, n'hi havien hagut d'altres del mateix tipus, així com dependencies auxiliars.
La circulació de l'aigua era molt senzilla si la comparem a la complicada de les termes romanes artificials. Com l'aigua ja sortia a una temperatura superior a la que s'utilitzava pel bany, es canalitzava directament cap a la piscina gran i alia es deixava refredar. Per a les piscines petites, es refredava prèviament a les dependencies superiors.
En els treballs d'excavació i d'obres d'aquestes termes, es trobaren varies monedes de diferents tipus, ceràmica comuna, ceràmica sigil.lata, ... També de les termes procedeixen les dues lapides amb inscripcions que permeten saber el nom que tenia la ciutat i el seu caràcter de municipi i que estan conservades en el Museu Arqueològic de Girona..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada